Activity information

Instal·lació sonora. 20 circuits integrats amb forma de lletra, bafle, auriculars, amplificador compost i altres components. Desenvolupament tècnic Guillem Bayo.

Amb Try Not To Think Too Much, Eugenio Ampudia continua la línia de treballs anteriors en emfatitzar el caràcter de l’art com a efectiu mitjà de comunicació, però en aquesta ocasió l’artista juga amb la paradoxa de trencar aqueix flux a través del soroll comunicacional. Quan s’aplica el terme “soroll” a la comunicació no solament es parla del so molest sinó de qualsevol interferència en aquest procés.

Amb aquesta obra s’al·ludeix així al tipus de soroll comunicacional amb el qual habitem i que ens envolta, i que es transforma en un silenciós mètode d’influència en el nostre entorn quotidià.

L’artista apunta a aquesta comunicació que en el món de l’art tendeix a ser endogàmica i autoreferencial mentre promulga discursos que suposadament pretenen acostar la cultura a l’espectador.

El fet que el soroll de la peça estigui realitzat a partir de l’apropiació i superposició de teories i conferències relacionades amb el món de l’art, difícilment intel·ligibles, fa l’ullet irònic a l’aparell teòric juntament amb els codis que sustenten el sistema artístic.
La frase és un amplificador compost, i cada lletra que la forma té una missió pertorbadora, que li serveix a Ampudia per configurar un relat entretallat que també parla de la subjectivitat del discurs i obre portes cap a pensaments com el del discurs del poder o el poder del discurs de Foucault.